El topònim Gossalba: una feminització del prenom Gonzalvo o Gonzalbo
Abans de la repoblació cristiana la finca era denominada Rahal Assuar.
L’any 1279, Gonçal de Verí va fer donació entre vius d’aquesta alqueria al seu fill Martí, en motiu de les seves noces, i se’n reté l’usdefruit de per vida. Ramona, esposa i mare, ho aprova. La finca era tenguda en alou franc amb delme al bisbe de Mallorca i la donació inclou les cases, aigües, prats i pastures, horts, llenyes i garrigues, bestiar, vinyes, plantes i arbres.
De llavors ençà Gossalba, una clara feminització del prenom castellà Gonzalvo o Gonzalbo, suplanta el nom andalusí. La mateixa persona deixà també a Manacor el nom de la Font de Gossalbo. I la mateixa evolució etimològica dona nom a Cala en Gossalba a Pollença i a Cala de Gozalbo, a Xàbia, al País Valencià, hui ja en desús.
L’any 1785 el cardenal Despuig indica la finca en el seu mapa, un immens treball toponímic que ha esdevingut una icona de la cartografia de Mallorca (Cartoteca).
Activitat agrícola i ramadera de Gossalba als segles XIX i XX
El 1876 la possessió, de quaranta set quarterades, que pertanyia a la família Socies de Tagamanent, es va establir, i les cases i catorze quarterades passaren a la família de Climent Gayà i Bauzà, es Potecari.
A principis del segle XX el pare Rafel Ginard, ara encara infant i a qui més tard se dedicarà el “Museu de la Paraula” a Sant Joan, passava els estius amb la seva família a una caseta de Gossauba, una “barraca” segons diu a “El cançoner popular de Mallorca”, per tal d’atendre les feines del camp pròpies de l´època.
A la segona meitat del segle XX s’hi cultivava sobre tot cereals i davant les cases hi havia una era on batre la collita. Una de les cançons de segar de l´època cantava:
Som vint-i-dos segadors
que dins Gossauba feim via.
Jo sols no m’hi giraria
ai s’estimada no hi fos.
També hi va haver un hort al voltants de Sa Sínia i figueres per alimentar el ramat porcí. Durant algunes dècades va aixoplugar una vaqueria amb sis vaques.
La llegenda d’En Pavana
Conten que la terra és tan fèrtil i humida que es poden sembrar melons a la seca.
Es sembraven faves i és popular la “Glosada den Pavana” que recollí el pare Ginard en l’esmentat cançoner:
En Pavana d’Ariany
un cosí seu el matà
i el tirar dins un favar
de Gossauba
pensant que no el trobaran.
En dues ocasions i llocs diferents un camp de futbol va formar part del paisatge.
El rellotge de sol
L’any 1997 Rafel Soler, membre de la família aleshores propietària, va deixar mostra del seu art amb un precís (i preciós) rellotge de sol a la façana.
El mes de juny de l’any 2015 es sembren les oliveres que canvien la fisonomia de la finca i es reformen les cases per tal de que l’activitat turística, un diminut hotel al bell mig del camp, ajudi al sosteniment de l’activitat agrària.
